el crit del poble

Delta Muga

2008-04-28T19:42:00.010+02:00

Anònim ha dit...
De nuevo y por cuarta vez se va a presentar el mismo proyecto para lograr financiación para la rehabilitación de la Zona Delta Muga. Esta vez ha intentado incidir un poco más en la degradación social de la zona. Esta medida va a ser absolumente insuficiente y desde mi punto de vista de nuevo lo van a tumbar.

Opino que cuando se redacta un proyecto integral debería ser un equipo multidisciplinar quién se ocupara de ello (no sólo técnicos urbanísticos)y una charla entre pasillos con un técnico social.

He leído proyectos de remodelación de otros barrios que también se realiza a través de expropiación, derribo y reurbanización, como en mi municipio. En ellos antes de pasar a la fase de derribo construyen nuevas viviendas (o buscan alternativas), realojan a las famílias afectadas y luego derriban y proceden a la reurbanización. No os parece lo más lógico?

Según he leído, en este proyecto se pretende expropiar y derribar alrededor de 150 viviendas. Como casi todos sabemos estas viviendas de la Zona Delta Muga estan ocupadas por famílias desestructuradas y con recursos económicos muy bajos, situaciones de sobreocupación e infravivienda.

Por supuesto que hay que recuperar el barrio e integrarlo a la ciudad, y también dotarlo de servicios y de actividad comercial, pero hay que pensar en el total de las familias que se van a ver afectadas y dotarlas de viviendas dignas y acompañarlas en su proceso de integración social con políticas asistenciales y programas de formación y orientación laboral, educación no formal, dinamización en la comunidades de vecinos, entre otros.

Como van a llevar a cabo el realojo provisional de todas estas familias? Dónde van a realojar a todas estas famílias? Que políticas de vivienda se van a impulsar? Que medidas y proyectos, es decir, que políticas sociales se van a impulsar? que tipo de medidas de revitalización comercial se van a ejecutar?

Desde mi punto de vista son igual de importantes en un proyecto de rehabilitación los aspectos urbanísticos que los sociales que los económicos. Como un taburete de tres patas, si una falla se pierde el equilibrio y ya no sirve.

Este proyecto que van a presentar de nuevo anda cojo, la Generalitat seguramente se pregunta lo mismo que me pregunto yo y en el proyecto redactado no se da respuesta a nada de ello.

Saludos.
19/4/08

Anònim ha dit...
Estoy de acuerdo con tus comentarios, pero te hago notar que, como tu muy bien dices, se ha reforzado la parte social del proyecto y esto coincide, aunque sea parcialmente, con tus argumentos. Creo que el tema es que Delta Muga, en la Generalitat, no se observa como un barrio sino como un conjunto de bloques o edificios ubicados en primera linea de mar, delante de un paseo maritimo, lo que no encaja con la idea de barrio. Seria interesante ver a quien han dado antes la subvención y que barrios o modelos urbanísticos se corresponden estos modelos. Creo que el tema va por ahí ...

Te felicito por tu aportación, ideas y opiniones, ojala que otros siguieran tu ejemplo de ciudadania y participación. Un saludo. (espero que mi comentario aporte su grano de arena para mejorar el contenido de este blog)
22/4/08

Anònim ha dit...
El Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat de Catalunya redactó un manual con orientaciones básicas, al alcance de todas las administraciones públicas, con la finalidad de facilitar la elaboración de los Proyectos de Intervención Integral en los Barrios (PIIB).

Hago referencia a este manual porque en el mismo se describe que un Proyecto de Intervención Integral consiste en un conjunto de acciones destinadas a la comunidad entera del barrio que requiere una atención especial.

Cuando hablamos de "comunidad entera" no hablamos solo de rehabilitación física, no hablamos solo de “ladrillo” y este aspecto es el que prevalece en el proyecto que se ha presentado.

Las intervenciones necesarias en Delta Muga deben ir dirigidas a la rehabilitación fisica, a la sostenibilidad ambiental, el bienestar social i la dinamización económica.

Actuar en estos cuatro niveles de intervención implica que el proyecto debía haberse redactado y consensuado con la implicación de diversos Departamentos del Ayuntamiento y además se debería haber contado con la participación ciudadana. Ha sido así?

Por último, gracias por vuestras aportaciones, consuela saber que en este blog todavía quedan personas con capacidad de diálogo constructivo.

Saludos.

RECUPERANT LA NOSTRA HISTÒRIA

2008-03-29T19:36:00.017+01:00

Cada cop que passo per la Plaça del Vi, en veure l’edifici del Centre Agrícola i Social, em vénen a la ment infinitat de records i no puc contenir, sortida del fons del meu cor, una punyent exclamació. Malaguanyat local, qui l’ha vist i qui el veu! I és que molta gent de Castelló sentim enyorança, remembrem i vivim els records de la nostra infantesa i de la nostra joventut: Allà anàvem de petits de dies de Nadal, Cap d’Any i Reis a veure-hi “Els Pastorets”. Quina impressió ens feia contemplar les tendres escenes del Naixement! Els pastors, amb les samarres, els àngels amb les seves ales blanques i aquells dimoniassos que, amb roba vermella, de color de foc, de cua negre i recargolada, ens produïen insomni a la nit! Quantes obres teatrals al llarg dels anys han representat en el seu escenari els elencs locals que foren orgull de la nostra vila! A ells i a tantes persones que hi ha passat, que nosaltres coneixem i que avui ja no hi són, dediquem el més sentit record.

L’ahir i l’avui dels nostres pagesos, Josep Augé i Carreras

Fa uns dies em sorprèn la noticia de la restauració del “centro”, una demanda recollida en el crit del poble temps enrere. Cal felicitar a l’ajuntament per la iniciativa de recuperar un edifici tan important en l’historia contemporània de la vila.

Un cop l’edifici es recuperi físicament, la feina serà omplir-lo de contingut. Recuperem la farinera, el convent de les clarisses (casa de cultura), la capella de Santa Clara… construïm nous espais com la biblioteca; què hi farem? La vida cultural i associativa de Castelló és tan rica com per omplir tants espais de contingut? Tan de bo que si; tan de bo la recuperació del patrimoni arquitectònic del poble vagi acompanyat d’una recuperació de les iniciatives culturals que ja teníem i que s’han perdut, i de la creació de tantes d’altres.

Dies més tard descobreixo que l’ajuntament adquireix el mas Llebrer pel poble. Malgrat l’alegria inicial en conèixer la noticia, tornen a aparèixer els dubtes: “l’Ajuntament no té decidit l’ús que se li donarà…(El Punt 20-3-08)”.

Certament devem gran part del mèrit del creixement de la vila, sobretot des de la segona meitat del segle XX, a Empuriabrava i al turisme. Malgrat tot, Castelló ha estat al llarg de la seva història una vila rural amb una gran importància dels cortals pel que fa al desenvolupament econòmic i social de poble. Aquesta història no queda tan lluny. Des de l'Associació de Pagesos i Cortals de Castelló estan intentant recuperar aquesta memòria; perquè no utilitzar l’últim cortal de la zona d’Empúriabrava per recordar-lo, per recuperar la història dels nostres avantpassats?

Quan passo a prop del restaurant “El Trabuc”, em sembla veure pel badívol als Casadevall donant instruccions o ordres als mossos i altre servei de la casa i a la mestressa que, de bon matí, amb un cistell de gra al braç, crida i dóna menjar a la gran quantitat d’aviram que va amunt i avall per l’era.

Pinzellades i records, Josep Augé i Carreras

Ja que estem disposats a recuperar aquest patrimoni, caldria també posar per escrit tant la història i obra del Centre Agrícola i Social, així com la organització i la vida als cortals de Castelló.

El Tro d’Empúries

ELECCIONS I ELECTORS

2008-03-01T17:18:00.018+01:00

“Doña Joaquina de Benavides, Pacheco, de la Cueva, Corella, Dávila, Portocarrero, Manrique de Padilla, Arias de Saavedra, Pardo, Tavera, Ulloa, y Fonseca; Duquesa de Medinaceli, y de Santisteban, Feria, Segorve, Cardona, Alcalá, y de Solera, de Malagon, Priego, Mntalban, Villafranca, Comares, Alcalá de Alameda, Villalva, Denia, Pallars, Aytona, y Villareal:Condesa de Santa Gadea, y de Cocentayna, de Medellín, del Risco, del Castellar, de Villalonso, Buendía, Morales, Ampurias, Prades, Osona, Alcoitin, Valenza, y Valadares: Vizcondesa de Villamur, Cabrera, y Bas: Señora de la Real Casa de Castro y quatro Castillos, de la Casa y Estado de Villafranca, de las Villas de Dueñas, Espeluy, Ibrós, Pobar, Valtejeros, Pelayo, Viso de Alcor, Paracuellos, Fernan Caballero, de las ciudades de Montilla, y Solsona, del Valle de Ezcaray, y de las Baronías de Benaguacil, Puebla de Vallbona, Oriola, Juneda, Entenza, Sierra, Soneja, Azuebar, Ria, Conca de Odena, Valle de Uxó, la Laguna, Llagostera, Pinós, y Mataplana, Miralcamp, Peralta de la Sal, Spes, Chiva, Venierjó, Palma y Ador: Pariente Mayor de las Casas de Benavides, Cueva, Bidema, Fines: Gran Senescal de los Reynos de la corona de Aragon: Alférez mayor perpetua de la ciudad de Avila: Maestre Racional del Principado de Cataluña: Adelantado Mayor de Castilla: Adelantado y Notario Mayor de Andalucia: Alfaqueque mayor y Mariscal de Castilla: Alguacil mayor de la Ciudad de Toro, y de la de Sevilla, y su tierra: Alcayde de la Real Casa de Campo y Sol de Madrid: del Real Palacio y Caballerizas de esta Corte: de los Reales Alcázares, Palacio y Rivera de la ciudad de Valladolid: del Castillo y Fortaleza de Burgos, y de la Real Casa de la Moneda de la misma: Escribano mayor de Hijosdalgo de Castilla: unica perpetua Patrona de las insignes Iglesias Colegiales de Medinaceli, Santiago del Castellar de Santisteban, Cardona, y Zafra. Patrona y perpetua Administradora por autoridad Apostólica del Hospital de San Juan Bautista, extramuros de la ciudad de Toledo: Patrona de las Cátedras de Prima y Vísperas de Teologia del Colegio de Santo Thomas de la Ciudad de Alcalá de Henares: de la de Prima de la ciudad de Valladolid; y de les de Prima y Vísperas de las de Salamanca; y Compatrona del Colegio de los Caballeros Manriques de la expresada Ciudad de Alcalá: y de la Real Orden de Damas Nobles de la Reyna Maria Luisa. En virtud del Poder general me que tiene conferido el Excelentísimo SeñorDon Luis Maria Fernández de Córdoba y Gonzaga, Duque, Marques, y Conde de los mismos Títulos: Grande de España de primera clase: lguaci mayr de la Santa Inquisicion de Corte: Caballero de la Insigne Orden del Toyson de Oro: Gran Cruz de la Real distinguida de Cárlos Tercero: Comendador de la Orden de Calatrava; y Gentilhombre de Cámara de S.M. con xercicio: Mayordomo mayor de la Reyna nuestra Señora con honores de Caballerizo mayor de S.M. y Teniente general de los Reales Exércitos, mi Marido, que por público no se inserta.
Por el presente nombro a Francisco Batlle y Vilosa, Escribano Real y Publico Colegiado; Juan Junyer, Procurador Causídico Colegiado Francisco Mirosa Labrador Propietario;Sebastián Vinas , Carpintero; Agustín Policart, Sastre; y a Salvador Fiola, Zapatero, por Regidores de mi Villa de Castellon de Ampurias, y su termino para que sirvan estos oficios per el tiempo de un año, que deverá correr desde el dia que tomaren posesion, hasta el que vendrá de mil ochocientos y dos, sirviendo bien y fielmente otros empleos, administrando todo lo perteneciente a lo politico, y economico, procurando el mayor util al Comun. Y mando al Procurador Jurisdiccional, Asesor, y demás Ministros, que recivido el juramento de costumbre, los pongan en posesion de otros. Oficios y les guarden y hagan guardar todas las honras y pertinencias que han gozado sus antecesores, sin que les pongan impedimento alguno. Para cumplimento de todo lo qual expido el presente firmado de mi mano, sellado con el de mis Armas y refrendado de Don Cayetano Rodríguez de Mora, Secretario de mis Casas y estados de Medinaceli y de Santistevan, del Santo Oficio de la Inquisición de Corte, y Teniente de Alcayde de la Real Casa del Campo y sol de Madrid. dado en Madrid a Catorce de Diciembre de mil ochocientos y uno.”

Així s’escollia als governants de Castelló temps enrere. El poble quedava exclòs de qualsevol decisió. Actualment amb la democràcia les tornes han canviat, és el poble el que dóna el poder als governants i és la nostra obligació guiar i controlar la seva tasca. Depèn només de nosaltres, de la nostra responsabilitat, de la nostra educació, que des del crit puguem dur a terme aquesta tasca de seguiment de la vida política de la vila.

Per altra banda el proper dia 9 de Març podem anar a escollir els nostres representants a Madrid. Certament són unes eleccions que ens queden més lluny i, darrerament, ens ho posen molt difícil per animar-nos a votar, però cada un dels nostres vots, ja siguin per uns, pels altres o per ningú, compta.

Jo ara mateix no ho tinc gens clar,. No sé si entre tots podem ajudar-nos a veure la llum.

El Tro d’Empúries

1er aniversari del crit

2008-02-22T03:56:00.008+01:00

ESTEM EN QUARANTENA

2008-01-29T19:58:00.000+01:00

Vam començar això ara farà un any. Navegant per la xarxa vàrem conèixer el fenòmen “blog” i se’ns va ocórrer utilitzar-lo com a una eina social per al bé del poble. Disposàvem de cert temps i d’una motivació per creure en una altre manera de fer les coses. Pensàvem que funcionaria correctament, il•lusos de nosaltres, hem pecat de innocència , mai ens haguéssim imaginat els problemes que comporta conduir un blog en un municipi com Castelló amb un clima político-social complicat, l’entorn no ha estat propici. Hem fallat i assumim el nostre error de creure que la gent no pervertiria la utilitat i posteriorment no ser capaços d’actuar i reconduir la situació, hem patit per defensar la llibertat d’expressió del crit, hem rebut acusacions variopintes i fins i tot hem hagut de fer de policies. Però no hauriem arribat fins aquí sinó ens agradés el que fem i n’estem orgullosos.

Per altra banda de què us queixeu alguns? Companys el que veieu i llegiu es el que hi ha en aquest municipi; qui o què ha portat a aquesta situació? Tots.
Il•lusos si però no tontos: el fang de la política ens ha ben cobert però no prou per tapar-nos els ulls i no veure que uns i altres han volgut utilitzar el crit pels seus interessos egoistes, portant-nos al seu terreny i pintant-nos d’un color o d’un altre. Sembla que alguns no els entri al cap que la gent encara pot fer coses sense esperar res a canvi.
Continuarem perquè molta gent vol seguir gaudint del blog i estem amb deute amb ells; agraïm l’ajuda incalculable del tro, d’en fuman txu, de la Marisol , el llop, en néstor, en nick nack, etc…

Gaudiu tan com pogueu de les festes de la Candalera i del Carnestoltes; deixarem uns dies perquè les aigües tornin al seu curs i tothom es calmi una miqueta i poder tornar amb forces renovades per celebrar junts el nostre primer aniversari.

Mentre tant sabeu que ens podem veure en el fòrum del crit.
www.elcritdelpoble.foroactivo.com

Fins llavors salut a tothom!

el crit del poble

Voltant el nostre terme municipal

2007-12-29T17:53:00.005+01:00

“En un dels molts moments d’insomni que passo dins del llit de la meva cambra, he recorregut mentalment, amb ben poca estona, tot el terme municipal de la nostra vila.
He començat per la carretera de Vilanova de la Muga, o sigui per la part nord de la població i sense desplaçar-me gaire llunys, a pocs metres del barri d’“El Botxí”, m’he trobat al “Camp dels Gitanos” gairebé enfront del ”Camp del Pa Beneït” que és on fineix precisament, per aquest costat, el nostre terme municipal.
Si jo hagués tirat endavant, molt aviat hauria trobat “Les Motelles”, i el “Rec del Maldiner” i de continuar, “El puig Ricart” prop d’on hi havia hagut, en u temps el “Mas de les Garces”, però no, m’he decantat pel costat d’“EL Pont de la Rajola” deixant de banda “Els Aspres” i el camí que, flanquejat d’espinavesses i de figuerasses porta a “Can Macau” i a “El Mas de la Fam” pel “Còrrec del Mussol” indrets on, tot i no ser ja dins del nostre terme, tenen propietats molta gent de Castelló.
Agafant tot a vora del “Rec del Molí”, he saltat als “Erms de Sant Joan” fins a “La Colomina” i “l’Entresserra” i des d’aquí travessant el paratge de “Can Miró”, “El Tamariuà” i “El Puig d’en Guilla” deixades a la dreta, és clar, la carretera de “Les Plantades” i la “Carretera d’“Els Músics” ja en ple “Vernar de Dalt”, seguint en part, el curs d’“El rec Mardal” he anat fins “l’Arenal” i a “Els Estanys de Palau”. Naturalment que per anar per aquest indret he hagut de deixar enrera “La Grangela”, “La Pavorderia”, “La Llosa” i tota la part de “Sota els Horts” a més de “La Timpa” i les parcel•les d’“El Temple”, ja als ravals de Castelló...”

Podria seguir amb el relat del desaparegut cronista de la vila Josep Augé, però potser ja mots lector s’han desorientat més d’una i dues vegades amb aquest petit fragment.

Coneixem el nostre poble? Coneixem el seu entorn? Sabem el per què dels seus mots?

En el món global en el que ens ha tocat viure, rebem un munt d’informació al llarg del dia; massa sovint malbaratem el nostre temps volent conèixer aspectes molt llunyans a la nostre vida quotidiana oblidant-nos per complert del que ens és més proper. Encara ens queda molt per aprendre i descobrir del nostre entorn; coneixements que ens serien molt útils per després comprendre el que passa fora de casa nostre.

No sé per què no es fa a l’escola? no sé per què no hi ajuda l‘ajuntament de la vila? Fem-ho nosaltres mateixos, calcem-nos còmodament i anem a la descoberta del territori. Podem agafar de guia el capítol que posa nom a aquest article del llibre “L’ahir i l’avui dels nostres pagesos” d’en Josep Augé i resseguir els indrets que recordava ell del llit estant. Ben segur trobarem tresors paisatgístics que no sabíem o no recordàvem i que els podem compartir amb els altres cridaners per mitjà de comentaris i fotografies a l’espai multimèdia del crit

El Tro d’Empúries

CORREUS

2007-11-21T20:57:00.001+01:00

Em fa gràcia que precisament al anterior article del Tró es diu:

”... entraron en la Villa para entregarse al saqueo y a toda clase de excesos, asesinando a unos, robando a otros e insultando a todo el mundo (...)

Gracies a Déu avui dia lo de “ asesinando” ja no és corrent... però lo de “robando” està a l’ordre del dia.

Heu vist el Setac? A l’ultima enquesta ens demanaven si estàvem contents del servei de correus.

Respostes:

85 vots: deficient

35 vots insuficient

5 vots bé

4 vots notable

3 vots excel·lent

Buffff. quin nivell!!!!!!

Per un poble com el nostre tenim un servei sense estructures. A l’oficina no tenen ni tant sols telèfon i si vols alguna cosa (com la fulla de reclamacions) no la pots ni demanar ni presentar a l’estafeta del poble (?).

Aquest mes ha sigut l’aniversari de l’Yves i el seu pare li ha enviat una postal que ens ha arribat per correu dins d’una bossa de plàstic amb les lletres “deteriorado en este servicio”, Al veure-la ja ens en varem malfiar ... però la varem obrir i evidentment la postal era dins del sobre però els 150 euros que l’acompanyaven havien desaparegut.

Ara... si volem fer una queixa a correus no podem fer-ho des de la oficina del poble sinó que hem d’anar a Empuriabrava.

Que consti que no m’importa fer-ho així, tinc cotxe i puc anar-hi, lo que no entenc es que si el servei me’l dóna una oficina... perquè no es total? Això és per posar través?

Ja sabem que els 150 euros han desaparegut i que no crec que ens els donin... Mala sort! Lo que em sap greu és com s’ha quedat de fotut el pare de l’Yves, tant content que estava del seu regal (petit viàtic com en deia ell a la postal) i ni tant sols tenir dret a la “pataleta”.

A part d’això, els horaris que tenim de correus no permeten d’anar-hi si treballes dins d’un horari normal d’oficina i sobretot si treballes fora de Castelló.

Com pot ser que un poble com el nostre sigui considerat “rural” per correus?

Què podem fer per millorar aquest servei?

Què farà l’ajuntament per aquesta millora?

Marisol

CANVIS EN EL FORMAT DEL BLOG.

2007-11-21T20:20:00.002+01:00

Com ja heu pogut comprovar desde diumenge hem estrenat una nova imatge al blog. La pàgina conté tres pestanyes que enllacen amb les tres seccions del crit: el blog, el fòrum i el crit multimèdia, a on hem mogut els audiovisuals, jocs i fotografies per agilitzar la càrrega i fer més còmode la navegació. Entreu, proveu i treieu les vostres pròpies conclusions. Per altra banda ens ha arribat algun correu dient-nos que la nova plantilla es visualitza malament en alguna pantalla, ho voldriem solucionar. Hem deixat una enquesta perquè ens feu saber com ho veieu vosaltres.

A continuació deixem una imatge de com s'hauria de veure, amb una fltexa que assenyala les pestanyes

el crit del poble

FEM MEMÒRIA

2007-11-02T12:54:00.001+01:00

“Clarejà el nou matí del dia 4 sense que la lluita parés un punt en els carrers i cases de Castelló. Una ombra que es divisés entre les ombres, era blanc d’un seguit de trets, que s’ajuntaven amb els crits d’agonia dels ferits. El coll de Carmensó i alturons de Vilajuïga estaven plens de gent que contemplava atònita l’espectacle de vàries cases cremant-se. De tant en tant, l’espetec del canó posava una nova angoixa als empordanesos” (Antoni Papell “Guerres Carlines a l’Empordà”)

El 3 i 4 de novembre farà 133 del “foc de Castelló”. La situació privilegiada de la nostra vila ha marcat la nostra història, des dels primers assentaments, al bum turístic amb la construcció d’Empuriabrava, passant pel canvi de capitalitat comtal... Aquesta situació privilegiada ens ha situat també al centre de conflictes armats, massa sovint sense que la nostra gent hi tingués res a veure.

“... Puedo asegurar a V.E. que la batalla de Castelló de Ampurias ha sido la más terrible y sangrienta que ha ocurrido en este Principado en la presente campaña. Su importancia aumenta más por el punto y condiciones del terreno en que ha sido librada, pues situada dicha villa de Castelló en el centro del extenso llano del Ampurdán, casi en el vértice de un ángulo formado por la frontera y el mar, teniendo a su derecha la ciudad de Gerona, y a retaguardia el fuerte castillo de San Fernando de Figueras, los contrarios se creían invencibles...”. (Fragment del part de Francesc Savalls al comandant general del Principat)

Segurament el nostre poble està vivint un dels períodes més tranquils de la nostra història. Una de les formes de mantenir aquesta situació és educar en la cultura de la pau i una bona manera de fer-ho seria donant a conèixer les nefastes conseqüències de les guerres. La Tercera Guerra Carlina, on s’emmarca el terrible episodi del foc de Castelló, va marcar la vila i la nostra gent amb duresa, i tot els que ens queda per conèixer-la és una ball de l’esbart dansaire, una sardana i la Torre dels Carlins, ara en mans privades.

Sembla que poc a poc ens esforcem a recordar els grans moments de la història de Castelló amb el festival de Terra de Trobadors, els actes del mil•lenari de la Catedral... però la nostra història es compon de bons i mals moments, i tan importants són ells uns com els altres.

”... entraron en la Villa para entregarse al saqueo y a toda clase de excesos, asesinando a unos, robando a otros e insultando a todo el mundo (...) de la población hubo seis paisanos muertos, de estos seis cuatro asesinados por los carabineros y voluntarios que fueron los autores de los robos cometidos.” (dietari del castelloní Narcís Garrigoles).

El Tro d’Empúries

REFLEXIONS VÀRIES EN UN MÓN SONAT.

2007-10-27T16:35:00.001+02:00

Llegeixo en la Vanguardia del 22/10/2007 un titular de primera plana que diu "Los profesores afirman que la sociedad les quita autoridad ".

En aquest reportatge, a doble plana, set professors d'IES i FEP reflexionen sobre el repte que significa educar als adolescent avui en dia i sentencien que " Els alumnes tenen sensació d'impunitat", que manca disciplina "El sistema és tolerant amb els intolerants, amb els que no deixen treballar", que manca autoritat "La societat ens ha tret l'autoritat i el professor està sol davant el perill ", com a bons professors que són en cap moment accepten el seu grau de culpa que els hi pertoca en el problema que es planteja i carreguen contra els pares "tenim que lluitar contra la idea de que un nen feliç és aquell que no s'esforça " i els polítics "treballem en permanent canvi legislatiu i constant inestabilitat".

Sigui de qui sigui la culpa, una cosa és clara: el sistema falla.

El dia 24/10/2007 la mateixa Vanguardia publica en portada, referent a l'agressió de la noia equatoriana en un ferrocarril de la Generalitat i que tothom crec que ja ha vist el video, "¿Miedo o insolidaridad? Los expertos describen una sociedad incapaz de reaccionar ante agresiones como la del tren." I afegeix en el mateix titular "La joven ecuatoriana golpeada por motivos racistas teme salir de casa ".

En aquesta notícia a dues planes senceres l'articulista i els seus experts entrevistats titllen de covard al noi que no va ajudar a la noia agredida amb les següents paraules " l'agressió era clara, la víctima patia, i aquest noi era l'únic que podia fer quelcom. Perquè no va fer res? La raó és molt senzilla: era un covard. Va decidir que allò no anava amb ell, o que les coses no eren tan greus i que, en tot cas, els riscos superaven els beneficis d'auxiliar a la jove ."

Desprès l'article periodístic passa a analitzar la gestió del cas per part del sistema judicial que fa possible que el noi sigui posat en llibertat sense fiança. Per cert, tot i les imatges a aquest noi se'l tracte de "presumpte agressor".

Tornem a tenir clara una cosa: el sistema falla.

Finalment el dia següent, 25/10/2007, en la mateixa Vanguardia hi ha una notícia en la plana quaranta de no més de mig full dins la secció de "tendencias", que l'encapçalament és: " Violencia en la sociedad" i segueix acompanyat d'un titular on posa que " Muere un joven por defender a una chica de una agresión". Els fets han passat a València.

En aquest cas el tractament de la notícia es limita a fer una breu i asèptica narració dels fets, fa notar que l'assassí està en llibertat després de declarar davant d'un jutge per un cas de " presumpte delicte de lesions".

Carai, per dir una exclamació políticament correcte, val més com a notícia que et donin una coça a la cara i estigui gravat en vídeo que no que et matin per defensar un ésser humà. I desprès es prenen el luxe de titllar de covard a un noi que es veu impotent davant una situació injusta? Com a mínim aquest noi és viu. Que maco que és desqualificar a algú des d'una còmoda butaca de despatx.

Segueixo tenint una cosa clara: el sistema falla.

En la primera notícia, tot i anar en portada, la notícia estrella era per la Formula 1 i l'aturada de trens de Barcelona.

En la segona notícia, tot i també anar en portada, la notícia important per la Vanguardia era l'empat del Barça a Glasgow i l'embús de cotxes a Barcelona per culpa dels trens.

La tercera notícia ni tan sols era mereixedora de portada i aquesta es dedicava a l'endarreriment en l'arribada de l'AVE a Barcelona, als incendis de Califòrnia i al fet de que torna la moda dels majordoms.

Poso aquests exemples per fer veure que sovint, massa sovint, mengem més amb els ulls que no pas amb la boca o amb el cap. Dit d'una altra manera, donem més importància al fum que no pas al foc que el provoca. Ho diré més clar, n'estic ben fart que em vulguin fer combregar amb rodes de molí i fer creure el que no és. Hem de pensar per nosaltres mateixos i no deixar que l'opinió interessada de qualsevol ens marqui el nostre raonament o el nostre vot.

Sovint es dona més importància a una difamació anònima sense fonaments que no ha fets provats i demostrables. Hi ha massa gent que critica més les formes que el fons i que posa en el mateix sac a tothom per conveniències pròpies vestint-les de causa comuna quan només és una cortina de fum per tapar les vergonyes pròpies, i que si tingués un xic de vergonya el que es faria és callar i quedar-se quiet a casa sense fer fressa i no tocar allò que no sona als demés en un patètic intent de que la fressa taparà la pudor que un mateix desprèn. Encara no se n'han adonat que la fressa i la pudor es perceben amb òrgans sensitius diferents i que és impossible que un amagui a l'altre?. Com a màxim pot distreure l'atenció del receptor per un moment però, al final, la pudor sempre s'acaba imposant.

O serà que no falla el sistema i que som nosaltres mateixos els que fallem i no som capaços de saber triar el gra de la palla?

A veure si serà veritat que la lletra més important de l'abecedari és la "Z"?

Fuman Txu

http://www.lavanguardia.es/free/epaper/20071022/index.html

http://www.lavanguardia.es/free/epaper/20071024/index.html

http://www.lavanguardia.es/free/epaper/20071025/index.html

QUI RIU DE QUI?

2007-09-25T22:49:00.001+02:00

.

El primer vídeo va tenir lloc a la recent cimera del G-8, els més poderosos del món (en segons què, penso jo).
Sembla ser que inicialment els mitjans de comunicació francesos van ocultar-ho però una televisió belga ho va treure a la llum, després va saltar a internet i ja no hi ha qui ho pari, com deien els Sangtraït.

Aprofito per afegir-hi també el video de l'Aznar barrejant el conceptes de vi i conducció a Valladolid, on va rebre la medalla d'honor de l' "Acadmia del Vino de Castillo y León".

Al veure el president de França segurament tots riurem: és un personatge poderós i mediàtic que veiem rebaixat a una situació còmica, fins i tot simpàtica, en la que un mateix o algú pròxim s'ha trobat, molt humana.

L'Aznar ja no fa riure, més aviat plorar, fins i tot de ràbia.

Penso que vivim en un món d'hipocresia, on amaguem constantment la porqueria a sota l'alfombra i no anomenem les coses pel seu nom, també a la Vila Comtal de Castelló d'Empúries. Cada cop estem més controlats i sancionats, més sedats en un estat de benestar material. L'alcohol, cànnabis i drogues en general no són tot el problema, també ho és la persona i l'ús que li dongui. El problema no és que Sarkozy o Aznar beguin alcohol, ho és fer-ho abans d'una roda de premsa on s'ha de rendir contes d'unes decisions que afecten en gran mesura la nostra vida, o dir que un és responsable del consum de vi abans de posar-se a conduir quan s'ha dut a terme una política basada en sancions molt dures al consum d'alcohol barrejat amb la conducció.

M'agradaria que junts poguéssim canviar aquest món i que ni Àznar, ni Sarkozy ni cap altre mal polític, sigui francès, espanyol o català, pugui riure's més de nosaltres.

Una cordial mossegada.

el llop en lluna plena

CARRERS TANCATS.

2007-09-24T21:46:00.000+02:00

Ja hi tornem a ésser, canviem d'equip de govern i sembla que el primer divertiment de qualsevol equip de govern que comença en aquest municipi sigui el de tancar els carrers sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare.

Fa deu anys l'equip de govern sortint ja ve fer aquesta collonada i l'únic que va aconseguir va ésser fer emprenyar a tots els veïns i veïnes del Centre Històric i perjudicar al comerç del mateix que cada dia que passa n'hi ha menys i més precari.

Ara, després d'un acurat treball d'equip i mesurant tots els pros i contres d'una iniciativa tant meditada, estudiada i consensuada el novell equip de govern repeteix errors i sense cap mena de consulta, estudi o consens (exceptuant la patètica enquesta de la web de l'ajuntament) decideix prorrogar indefinidament el tancament al trànsit dels mateixos carrers del Centre Històric que a l'estiu.

Això sí, un cop pressa aquesta mesura es convida a una reunió als veïns i comerciants per informar sobre qualsevol dubte que aquesta mesura pugui plantejar. Bé, molt bé, deu ésser això la participació ciutadana, primer decidir i desprès aclarir "qualsevol dubte" això sí, consultar, el que es diu consultar o consensuar, res de res. Deu ésser aquesta la definició d'aquell eslògan electoral d'ERC que deia Ara prou, toca canvi. El canvi devia ésser de personal polític, no de maneres ni de contingut. Els usuaris no veïns ni veïnes del Centre Històric també podem venir a la reunió? O com menys gent hi hagi millor?

Per justificar aquesta mesura se'ns diu que es fa per tal de mantenir ... en les millors condicions de neteja, embelliment, seguretat i a fi de facilitar una millor mobilitat sostenible per als vianants... bé, bonic, que bé que sona... i que buit.

Anem a analitzar, punt per punt tan bonic paràgraf a càrrec del cervell pensant de torn:

- mantenir... el Centre Històric com atractiu històric... com? Tancant els carrers i ja està? Perquè per mantenir-lo com fins ara amb uns carrers bruts, cagats i pixats fins l'última cantonada, mal il·luminats, mal indicats, amb un munt de façanes en estat penós i en alguns casos ruïnós, no crec que tancant els carrers es solucionin totes aquestes i d'altres mancances, o sí?

- mantenir i potenciar el Centre Històric com atractiu... comercial i turístic... com? Tancant els carrers i ja està? Perquè amb una oficina de turisme mal ubicada i una promoció inexistent, amb un teixit comercial en estat precari per motius que crec que ni tan sol s'han començat a debatre, amb un altíssim percentatge d'habitatges del Centre Històric sense ocupació, amb molts dels monuments històrics en precàries condicions estructurals i de manteniment, amb un nivell de visites turístiques patètic i en tendència baixista, no crec que tancant els carrers es solucionin tots aquests i d'altres problemes, o sí?

- ... en les millors condicions de neteja, embelliment, seguretat... com? Tancant els carrers i ja està? Perquè, que jo sàpiga, les condicions actuals de netedat són fastigoses, o es que han comprat una màquina per desenganxar els milers de xiclets enganxats, incrustats, en la famosa i inadequada pedra que pavimenta els carrers? O potser ja han començat a aplicar les ordenances sobre animals domèstics als carrers facilitant bosses de recollida d'excrements als propietaris i instal·lant pipicans i altres mesures correctores? O es que ja han començat a ampliar la plantilla de municipals que és la mateixa que quan el poble tenia tres mil habitants? Totes aquestes mancances, i moltes altres, es solucionaran només tancant els carrers?

- ...a fi de facilitar una millor mobilitat sostenible per als vianants... que bonic, quines paraules tan políticament correctes... i buides de contingut. Perquè exactament que coi vol dir això? I vianants, quins vianants hi ha un dia de cada dia a les sis de la tarda de l'hivern quan l'únic que corre pels carrers és la tramuntana i algun dels centenars de gossos i gats que tenim a la vila per decorar amb les seves deposicions aquesta fantàstica zona de vianants?

No seria millor que abans d'imposar una mesura com aquesta es fes un estudi seriós de les mancances i necessitats dels veïns i veïnes del Centre Històric i un cop diagnosticats els problemes i assolides les solucions i mesures correctores es poses en marxa la famosa mesura? D'aquesta manera sí podríem dir que oferim un Centre Històric en condicions per visitar i passajar qualsevol dia de l'any, mentrestant...

En fi, suposo que amb iniciatives com aquestes es pensen que així sembla que fan quelcom de profit. Segur que la foto del diari, junt amb la notícia, queda molt bonica. Fotuts els de sempre: els veïns, les veïnes, els comerciants i els usuaris d'un Centre Històric mal il·luminat, brut, deixat, buit, mancat de places d'aparcament i de moltes altres coses de les que ni tan sols s'ha començat a parlar.

Visca la participació ciutadana!!!

Fuman Txu

Monàrquics

2007-09-20T14:51:00.000+02:00

Monàrquics

Reis,
camells
virreis
clotells.

Nobles
farsants,
dobles
de sants.

Advents,
lligams
sagnants.

Fervents
bígams
d’encants.

1956

Pere Palau Massot

Fins on arriba la llibertat d’expressió? Aquesta és potser la pregunta del milió a casa nostre arran dels fets ocorreguts a Girona els últims dies. Segurament serà difícil posar-nos d’acord amb la gent que mira cap a la capital del regne.
No seria més intel•ligent per part nostre buscar d’altres formes de protesta tan o més explícites però sense tocar la pell fina dels cortesans?
La llei ens va en contra i en segons quin aspecte ens trobem encara sota una monarquia absolutista. No hem de deixar de protestar, no hem de seguir el camí marcat, però si us plau, no donem més carnassa als voltors que esperen el més mínim estirabot des de Catalunya per aixecar-se en peu de guerra.

Una altra qüestió seria saber si ballar el “foc de Castelló”, on ballen els carlins, durant la visita dels borbons, és una forma de protesta.

el tro d'empúries

FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2007

2007-09-14T00:14:00.001+02:00

El no haver participat mai de manera activa fa que ens costi parlar dels medievals tot i això obrim un nou article sobre el famós festival terra de trobadors perquè ningú es quedi sense dir-hi la seva, tot i que ja ho heu anat fent en anteriors comentaris. Cal apuntar la diversitat de punts de vista sobre el festival, els que organitzen, els que el gaudeixen i els que el pateixen, pensem-hi abans de comentar. Alguns apunten cap una devallada dels espectacles com a conseqüència de la retallada de pressupost, creieu que ès justificada? alguns visitants han parlat de la mala ubicació d'alguns espectacles i de la conseqüent mala visibilitat i una manca d'organització. Fins a quin punt son causa de la inexperiència del nou equip de govern? Altres cap a un èxit rotund i ho justifiquen amb una gran afluència de públic un any més. Pensem que entrar en un ball de xifres del que han cobrat uns i altres ès un tema molt pantanòs i molt dificil de saber amb exactitut, segurament faltaria més transparència per part de la casa gran i així acabariem amb la rumorologia que s'amaga darrera d'uns quants anònims. Esperem que les vostres opinions formin una crítica constructiva i així farem que en certa manera el crit també hagi participat del festival terra de trobadors 2007.

el crit del poble

EL FORUM DEL CRIT DEL POBLE!!

2007-09-01T01:33:00.000+02:00

Hola companys del blog, us fem saber la nova obertura del fòrum del crit del poble, on podreu debatre d'una forma més ordenada i aportar més coses per a tothom. El fòrum neix de la necessitat d'expandir-nos i de continuar evolucionant amb vosaltres, d'altra manera res serà possible i això si que ho tenim clar. Podeu accedir-hi clickant a sobre de la foto, tant a la de l'article com a la de la barra lateral; podreu llegir i recorre'l però si voleu participar haureu de seguir unes instrucccions molt senzilles per registrar-vos.
Gràcies a tots i esperem donar-li una embrenzida com cal.

el crit del poble a la vostre disposició.

Reflexionant amb en Fuman Txu.

2007-08-31T17:56:00.000+02:00

... Si, per exemple, una multinacional automobilística es trobés en la mateixa situació (cotxes defectuosos, bona part del la clientela descontenta amb el seu automòbil concret malgrat les campanyes propagandístiques que reiteren les excel·lències del producte, recanvis utilitzats a dojo, increment del nombre d'accidents per avaries mecàniques, objectius de qualitat no assolits, etc.), la multinacional acomiadaria els seus directius i els seus enginyers responsables, hi passaria comptes o be tancaria l'empresa o canviaria la direcció del negoci amb altres persones i altres productes.

Per què en l'ensenyament no es canvia de Pla i planificadors, com farien totes les empreses? Aquestes ho fan perquè les empreses ineficients pateixen l'abandó dels clients a favor dels productes de la competència, suporten pèrdues immenses i no tenen altra sortida que allò de renovar-se o morir; en canvi, l'ensenyament funciona com un monopoli perfecte, sense cap alternativa legal ( el Homeschooling no es permet a casa nostra, i tant la secció pública com la secció concertada fabriquen el mateix producte, amb les mateixes directrius intel·lectuals, i només varien detalls, importants però no decisius). Aquesta és la clau del que passa. La situació és desesperada, perquè els que en viuen, incrustats en el cervell i el cor del sistema social, tenen tanta força que saben que poden boicotejar qualsevol reforma o recanvi del seu sistema. No hi ha salvació fora de la seva església, són gossos de l'hortolà, que ni mengen ni deixen menjar. Segur que no?

Aquest era el comentari final d'Isidro Cabello Hernandorena, Vicepresident de l'Associació de Catedràtics de Catalunya, en el seu article de Tribuna del Punt Diari del dilluns, 27 d'agost, respecte a la situació de l'ensenyament, especialment de l'ESO, en el nostre país. Desgraciadament el nostre Castelló no tan sols no es salva de la crema sinó que n'és un dels grans damnificats de l'accident que és, actualment, el nostre sistema d'ensenyament. En articles anteriors del Tro algú comentava que què passava en l'IES de Castelló quan tan sols un escàs 30% dels que comencen l'ESO acaben el batxillerat.

Però no ens enganyem, no falla tan sols l'ensenyament. El que falla és la funció pública en general, tan en el seu plantejament com en el seu funcionament. Els nostres polítics, a tots els nivells i pel seu propi profit, tan sols saben crear un monstre de dimensions quasi infinites que mica en mica va fagocitant a tota la societat fins a convertir-la en una cosa amorfa i sense capacitat de reacció ni activació. Què repunyetes és això de tenir "una plaça en propietat de per vida"? Us imagineu tenir que anar sempre al mateix mecànic independentment del vehicle que tinguéssiu i de la seva perícia en les reparacions i manteniment del mateix? Per no parlar del preu que ens cobraria a cada reparació o revisió!

No hi ha cap forma de vida coneguda que pugui alimentar indefinidament a un paràsit, la nostra societat no en serà una excepció. Trigarà el seu temps tot el procés però al final s'arribarà en el moment que s'haurà de triar entre la vida del paràsit o la mort de l'hoste i, posteriorment, del paràsit, ja que està demostrat que cap paràsit pot viure de si mateix sense xuclar la vitalitat d'un altre hoste.

I ens podem preguntar o aventurar a dir "segur que els nostres polítics, o la mateixa societat, sabrà aturar a temps aquest desgavell ..." o no. Sabeu quants polítics actuals han sortit de la mateixa funció pública? I sabeu quina proporció de la societat civil activa viu de la funció pública? És esfereïdor. Amb aquest panorama no és estrany que més del 30% dels nostres universitaris aspirin a ésser funcionaris. Amb tants avantatges qualsevol se la juga en iniciatives privades on el risc de l'incert és el pa de cada dia i la feina no s'acaba mai.

Que treballin i se la juguin els altres!!!

Estarem assistint al principi del fi del mon tal i com el coneixem? O, pel contrari, estem a punt d'entrar en el mon de la perfecció social on tots viurem sense tenir que treballar?

Fuman Txu

Festa macabra

2007-08-10T18:16:00.000+02:00

Festa macabra

“El dia de Sant Llorenç
és diada assenyalada
a l’obligat de fiscorn
tot l’Empordà s’hi aplegava,
quan refila el flabiol
d’en Rau, no és cap a la plaça,
Castelló vila major,
festa Major de la plana!

Diada de Sant Llorenç
per crueltats t’han triada,
les graelles dels balcons
reixaven d’ombra la plaça.
Les tomades d’altres anys
sotjen ran de barbacanes;
fiscorn de Mestre Agramunt,
ai com ressones encara!
Tenora de Mestre Pep,
tota sola sanglotaves!
Mestre Blanc en presó estant,
sent les veus d’altres anyades,
ai dia de Sant Llorenç
portes foc a les entranyes!

(...)

Ai vila de Castelló
podràs ben enrecordar-te’n
d’aquesta Festa Major!
Vindran collites i anyades...
Que el jovent torni a dansar
masurques i americanes;
quan els fadrins i els casats
i la plaça facin ballades
duran un clavell negre al trau
i les dones arracada
d’atzabeja per senyal.
Els presos eren quaranta
trenta nou a Sant Ferran
i en Climent clos dins de casa.

ENDREÇA

Bé en sabeu la lletra amarga:
al buf del vostre fiscorn
en fareu una sardana.

OREMUS devotament

pels nobles fills de la vila
que per la glòria de Déu
i de la pàtria moriren:
Gonçal i Baldiri Prats,
Germans Robert i Andreu Bassas
Mossèn Francisco Calvet,
Mossèn Joaquim Bonacasa,
Germans de Sant Gabriel,
Mossèn Joaquim Serratosa,
Mossèn Tomàs Miralpeix,
Mossèn Lluís Farigola
que heu mullat amb vostra sang
el palau dels nostres Comtes
el poble us crida PRESENT!
nostre Déu us tingui a la Glòria.”

Carles Fages de Climent

El gran Fages de Climent ens relata en aquest poema els fets ocorreguts la nit del 9 d’agost de1936, vigília de festa Major. Aquests foren els primers castellonins morts durant la guerra civil i la posterior repressió franquista.

Podríem tenir present on ens pot dur la confrontació política portada a l’extrem. Certament la situació política no és comparable, però sempre podem treure grans lliçons fent una ràpida ullada al passat.

Mirem de gaudir de la festa major, tot i que ja no sigui la “festa Major de la plana” que descriu el poeta, i mirem tots plegats de portar una convivència més plàcida, que no cal confondre amb conformista.

I tan de bo no s’hagin de repetir mai més les paraules d’en Carles Fages quan deia:

“El rector de Castelló
és tossut com una cabra,
vol que la festa major
sigui una festa macabra”

El Tro d’Empúries

Quina confiança diposites en el nou govern?

2007-07-26T18:56:00.001+02:00

Els resultats de l'enquesta publicada al crit del poble són els següents:
Tota 31% , Molta 21% , Poca 21% , Gens 27% . Aquests resultats es poden interpretar de maneres molt diverses, tot depèn de si es mira del costat dels promotors o del costat dels detractors. Des del crit pensem que totes aquestes interpretacions han de tenir la possibilitat de ser explicades, per això ho pengem com a article perquè poguem dir-hi la nostra, tots plegats. També comunicar que la baixa freqüència d'activitat al blog es deu a l'època estival, que minva el temps que hi podem dedicar l'equip del crit del poble.
Molt agraïts a tots.

el crit del poble

LLOP-CERVER S'ANOMENA

2007-07-17T20:33:00.000+02:00

“Un pagès hi ha a l’Empordà
que Llop-cerver s’anomena:
té les urpes de voltor,
la cara de gos de presa;
d’escanyapobres com ell
no n’hi ha un altre a la terra.
Ell roba a parents i amics,
i de tot arbre fa llenya;
si no pot prendre un ramat,
s’aconhorta amb una ovella,
com a Llop-cerver que es diu,
xucla la sang de les venes:
si no els pot xuclar la sang,
a bocins la pell los lleva;
si no els pot xuclar la pell,
sense fil de roba els deixa.
A qui posa un corbatí
no el curaran pas los metges;
més li valdria un dogal
en mans del tiracordetes.
En anys de fam com aquest
lo bé de Déu abassega,
lo d’antany i lo d’enguany,
per fer-ne més bona venda.”

Com molts haureu esbrinat, aquest és l’inici de la versió poètica del Bruel de Castelló, escrita per Jacint Verdaguer. No és d’estranyar que la llegenda més important de la vil·la ens parli d’un castelloní avar i que sempre va a la seva. Ben cert és que es tracta d’una llegenda, però si resseguim la història del poble trobaríem altres exemples similars:
“Dimarts a 14 de dezembre 1604. En Castelló d’Empúries se penssà seguir un avalot com lo de Barcelona per los blats, per què tractant lo Consell de la Vila de fer botiga y firmar syndicat per manllevar per comprar blat, y volent que T. Llorens venés lo blat que tenia a la vila, digué que primer apunyalar y, si de ventura no s’asserta passar per davant la Llotja lo governador, succehia un escàndol”

Creieu que és una coincidència?... O potser és que el tarannà de la gent de la vil·la és anar sempre a la seva? Hem de deixar la llegenda del Bruel com el que és, una rondalla per explicar a fills i néts a la vora del foc. Necessitem, d’una vegada per totes, treballar junts per construir el futur de Castelló.

Per aconseguir aquesta fita, cal que augmenti la quota de participació ciutadana, necessitem espais de trobada entre les entitats, l’ajuntament i els ciutadans.

Fa uns dies algú utilitzava les dites “qui no vulgui pols, que no vagi a l‘era” o “qui vulgui peix que es mulli el cul”. Penso que som uns quants que volem empolsegar-nos i menjar peix. Ara només falta que ens atrevim a anar a l’era i al riu.

Un primer pas podria ser que amics com Fuman txu, Marisol, El llop i les cabretes, la Sigrid, i d’altres anònims s’atrevissin a col·laborar més activament amb el blog, escrivint ells també algun article. Parlo personalment i crec que també en nom de la gent del crit, que estaria bé ampliar la família cridanera.

El Tro d’Empúries

CAL TROBAR UN NOU JANOT

2007-07-09T21:18:00.000+02:00

“En el ball dels confits de Castelló d’Empúries, els ballaires que desitjaven prendre-hi part anaven com en una cercavila, aplegats en parelles agafades pel braç. Anaven presidits per un personatge, que era el qui donava caràcter a la gresca, que anava descalç i duia una llarga túnica blava tota cosida de petxines i closques d’altres mol·luscs. Anava cofat amb una curculla i portava una grossa xeringa amb la qual ruixava tothom que se li posava al pas. Feta la volta, la colla acudia a la platja, on es feia el ball. Feien un clos amb corda dins el qual només podien entrar els ballaires. La coreografia d’aquesta dansa, modernament, s’havia perdut del tot. Les parelles es limitaven a sostenir una lluita aferrissada els uns contra els altres, tirant-se confits, detall que va donar nom al ball. L’estarriot que dirigia el joc ruixava amb la xeringa sobretot la quitxalla. En desenvolupar-se prop del mar també donava com a resultat que pràcticament tots sortissin ben xops. Aquest estarriot o personatge denominat Janot semblava tenir un esperit mític, i derivat de Diana.” Joan Amades, Costumari català

Arriba l’estiu, arriben temps de gatzara. Antigament a Castelló se celebraven gran diversitat de festes; la festa de la Candelera, abans festa major, sant Llorenç, el romiatge a sant Joan dels Erms, la festa de sant Antoni, patró dels cortalers, sant Isidre, patró dels pagesos (que es modernitzà fent la benedicció dels tractors), sant Roc, la festa a l’ermita de sant Sebastià, l’aplec de la sardana o l’homenatge a la vellesa. Actualment celebrem també la Verge del Carme, carnaval, i altres festivitats sense tanta tradició.

És ben cert que aquesta és una gran llista de festivitats, però si hi parem esment, descobrirem que les que no han desaparegut estan patint un gran declivi. Tendim a homogeneïtzar les festes i aquestes acaben perdent el seu caràcter. Algunes tradicions ja les hem perdut, com el ball dels confits, les nyacres, el ball dels regidors, etc... Acabarem perdent el poc caràcter que els queda a les nostres festes tradicionals? Podem aturar el declivi que està patint en els darrers anys la nostra festa major? Haurem de proclamar Terra de Trobadors com la nova festa major?

Necessitem un nou Janot perquè ens ruixi amb la seva xeringa i ens refresqui les idees.

El Tro d’Empúries

LA MARE DE TOTES LES MUGADES

2007-06-26T20:53:00.000+02:00

El 29 de setembre de 1913 ha passat a la història de la vila. Aquesta era la diada que marcava tradicionalment l’inici de la verema. Aquell any però serà recordat per un gran aiguat, el conegut com “l’Aiguat de Sant Miquel”. La Muga va trencar per quatre diferents llocs. Un dels més perjudicats fou el pas de St. Pere Pescador, emportant-se un tros de terraplè i part del camí ral. Gran part dels masos quedaren inundats, l’aigua cobria les pilastres del pont Nou. El camí ral a Figueres va quedar escrostonat per l’aigua i amb prou feines hi passava un carro.

Els aiguats van persistir durant tres o quatre dies. Les pèrdues foren molt importants. La vila va quedar incomunicada durant tres dies.

Pere Coromines deia de la Muga que és la desena gràcia de l’Empordà, “que si bé té nom de gavatxa, no replega una gota d’aigua que no ha plogut en terres de llengua catalana”; però és ben certa la dita, “només ens recordem de Sta. Bàrbara quan trona”. A la vila ens recordem del riu quan patim una mugada o quan es vol desbrossar el llit del riu i es queixen els Aiguamolls. La Muga ha jugat un paper important en la història del municipi, en l’economia tradicional dels nostres avantpassats, en la vida quotidiana de la gent i segurament en molts episodis de la nostra infantesa. Quan en altres pobles i ciutats del nostre entorn s’obren al mar o al riu, nosaltres li donem l’esquena.

Aquest abandó de la Muga no deixa de ser un reflex de l’ abandó que pateix el nostre entorn. El nostre entorn no només són els aiguamolls de l’Empordà, també és el riu, el rec del Molí, la Mugueta, les closes, els cortals, els camps, els horts, els camins... Descobrint aquest entorn, descobrint la relació que ha tingut històricament Castelló amb aquest entorn descobrirem una altra cara de la vila, una cara que ens hauria de fer més grans encara, una cara per la qual sentir-nos una mica més orgullosos del nostre poble, de la nostra història.

El Tro d’Empúries

ÉS EL QUE ÉS...

2007-06-18T20:44:00.000+02:00

Extremadament lluïda fou la rebuda dels comtes d’Empúries el 26 de juliol de 1628, segons el dietari de Jeroni Pujades, assessor dels comtes. En aquesta ocasió actuaren “tres cobles de menestrils sonant ara una ara altra, y a vegades tots plegats”, mentre un minyó vestit de blanc, estudiant de gramàtica a les escoles de Castelló d’Empúries, davant del portal de Sta. Maria els recitava uns versos al·lusius a l’acte. “Y acabant son cant, allargant la ma dreta besant una bella i gentil clau que aportava en ella, la donà a sa Excel·lència”.

Tenim un nou alcalde senyors. Des d’ahir, dissabte 16 de juny un nou equip de govern agafa les regnes de la vila. La rebuda de les noves autoritats no prengué el caire de la narrada per en Jeroni Pujades, però almenys tampoc fou tant turmentosa com alguns pronosticaven. Ha arribat l’hora de deixar les intrigues electorals enrere i començar a treballar plegats. És totalment lògic que el nou equip de govern no satisfaci a tothom, però no podem seguir atiant les brases de la confrontació ciutadana. D’aquí quatre anys tornarem a votar i mentrestant hem de fer política, ja sigui ajudant al govern o marcant-lo de ben a prop per mitjà d’una oposició responsable i constructiva.

No ens podem permetre més crispació. Al llarg de la història tenim molts exemples de xoc entre diferents faccions de la vila, i mai no n’hem sortit reeixits. Per exemple, a principis de s. XX trobem la confrontació entre els blancs i els negres que s’allarga fins la segona República i la posterior Guerra Civil. Retrocedint més enrere en el temps, ens trobem amb un important declivi de l’economia castellonenca durant els períodes d’hostilitat amb la població jueva que acaba amb la seva expulsió.

El pacte és el que és, el govern és el que és. Esforcem-nos-hi tots una mica i d’aquí quatre anys en tornem a parlar.

El Tro d’Empúries

Quin espectacle!

2007-06-10T11:46:00.001+02:00

Portem un parell de setmanes protagonitzant tots plegats un gran espectacle, sovint nefast, digne del programa televisiu Polònia. Segurament som un poble propens al show, tot i que temps enrere, a part dels espectacles de crispació política podíem gaudir d’altre tipus d’actuacions.

El teatre havia estat majoritari a principis de segle XX, malgrat tot el cinema va entrar amb força als anys vint amb pel·lícules mudes acompanyades al piano pel carnisser de Vila-sacra. Després de la Guerra Civil ja teníem dues sales on es projectava d’una manera estable, el Centro i els Aires Nous. Fins i tot, durant la postguerra, als nens que anaven a doctrina els donaven unes “assistències” que servien per canviar per figuretes de pessebre o per obtenir una rebaixa en l‘entrada a futbol o al cinema.

Entre els anys 61 i 66 es formà el CAACD, Castelló Agrupació Artística i Esportiva, que volia aglutinar totes les activitats culturals i esportives de la vila. Des del 1960, un grup del poble representava un parell d’obres teatrals l’any. A partir d’aquest moment tindrem també el festival de l’escola de música, els pastorets representats pel Cicle superior de l’escola Ruiz Amado, el “Play-back” de l’Associació de Lluita contra el Càncer de Castelló, els espectacles de Terra de Trobadors, el Festival de Jazz, la Trobada de Teatre amateur ... Actualment que en queda de tota aquesta tradició? Hem perdut els espais o ja han quedat obsolets, hem perdut la majoria d’actes o la seva qualitat va de baixa ...

Ja fa massa temps que els castellonencs hem de marxar del poble per poder assistir a qualsevol espectacle cultural i d’oci. Qui sap si aniria bé una mica de distracció per refredar els ànims de la població i poder encarar així l’actualitat política més fredament? Segur que hi ha moltes ganes i idees per fer coses, però, hi ha mitjans per fer-ho? Hi ha voluntat des de l’ajuntament perquè es portin a terme?

El Tro d’Empúries

A QUIN NIVELL HEM ARRIBAT

2007-06-07T20:35:00.000+02:00

Hem decidit esborrar els comentaris que falten al respecte a tercers. I ara alguns ens direu que tal comentari o tal altre també haurien de ser censurats i entrarem en una carreró sense sortida. Hem tret el símbol de llibertat d'expressió perqué creiem que ja no té sentit, gràcies a certa gent que ha demostrat que no la podem exercir plenament.

No és la nostra feina, ni disposem del temps ni volem, és molt cansat estar pendent continuament de la gent que s'amaga a l'anonimat per difamar. Encara que legalment no siguem els responsables dels comentaris ens hi sentim, això crema. Creiem que hauriem de recapacitar i pensar que ens ha portat fins aquí.

El crit del poble no té cap color polític. Només ganes de construir un poble millor per tothom a través de l'opinió de la gent.

Ens agradaria continuar amb el blog, ajudeu-nos.

el crit del poble

EL GOVERN ÉS NOSTRE

2007-06-02T15:27:00.001+02:00

Entre finals del s. XIII i principis del XIV podem donar com a finalitzat el procés de formació de Castelló com a municipi, en aquest moment ja es disposa d’òrgans de govern municipal propis.

Aquest poder municipal estava en mans del Consell format per una quarantena de Prohoms (que representaven les famílies poderoses, els sectors dominants). D’aquest Consell es designen cada any quatre Cònsols, un de cada “mà” ( cada mà representava una categoria social). La designació es feia per “insaculació”, un sorteig a través de trossets de pergamí amb els noms dins un recipient d’on un minyó de menys de deu anys en treia el nom dels quatre representants. Els altres càrrecs municipals ( clavari, mostaçà, oïdors de comptes... ) eren escollits també anualment de manera semblant.

Malgrat aquesta organització els comtes es reservaven el poder judicial, el dret d’intervenció en la tria de Prohoms i el de demanar donatius als súbdits. A part ostentaven el monopoli de serveis com notaries, forns, salines, etc.., i el domini sobre les aigües i terres ermes de les quals en cobraven rendes.

Com podem veure, en aquell moment la representació popular quedava restringida sols a la “mà” menor del Consell. Actualment tenim la sort que el govern municipal recau directament en les mans del poble, nosaltres escollim els nostres representants a l’ajuntament directament per mitjà del vot. Observant les dades de les eleccions la meitat de la població no participa ni del dia de les eleccions. Durant els quatre anys de mandat, la participació ciutadana encara baixa més.

Potser ha arribat el moment de plantejar-nos-ho. Els regidors i l’alcalde són gent que treballa per nosaltres a l’administració del municipi, nosaltres els paguem el sou i han d’estar a la disposició dels ciutadans. Per aquest motiu, es formi el govern que es formi, tenim la obligació de demanar-los resultats de les seves accions, exigir-los compromís, eficiència i seriositat. Tenim el dret i el deure de governar-nos a través d’aquests representants escollits a les eleccions del 27 de maig. Si aquests escollits no ens acaben de convèncer mirem de fer-ho millor a les eleccions del 2011.

El Tro d’Empúries

2007-05-28T19:48:00.000+02:00

TRANSFORMACIÓ NECESSÀRIA

2007-05-25T18:31:00.000+02:00

Antigament el comtat disposava com a capital, de l’antiga ciutat greco-romana d’Empúries, si bé l’estat de ruïna i abandonament els obligà a situar la cort a la primera ciutat grega, Paleàpoolis, l’actual Sant Martí d’Empúries.

Durant aquests anys la capital patia constants atacs, tant dels musulmans de l’Al-andalus , com dels hongaresos i dels víkings. Aquests atacs influïren als comtes a abandonar la ciutat i traslladar-se a Castelló.

En aquell temps, Castelló no deixava de ser un petit nucli rural situat en una de les províncies frontereres de l’imperi carolingi. Malgrat tot els comtes vingueren amb una idea clara de com hauria de ser la nova capital del comtat.

Actualment, salvant les distàncies, també ens trobem en un moment important, en un moment de profunda transformació de la vila, i és necessari que es creï un debat ciutadà de com i cap a on s’han de dirigir aquestes transformacions, és a dir, com volem que sigui el Castelló del futur i com volem que es faci.

Tot i que aquest debat no s’ha plantejat a fons en els diferents programes electorals, fa temps que la població el reclama. Ens estem convertint en una petita ciutat empresonada dins una mentalitat de poble pròpia de fa 25 anys. Les eleccions de diumenge són el punt de sortida d’aquesta transformació inevitable. Un cop passades les eleccions haurem d’exigir al nou equip de govern que faci possible aquest debat tan necessari, i que ho faci comptant amb el conjunt de la ciutadania de Castelló.

Alhora cal que els diferents partits que es presenten a les eleccions, reflexionin sobre l’engrescament general sorgit a l’entorn d’una broma com l’aparició d’un suposat partit polític d’última hora. Potser necessitem que els nostres polítics facin un pas endavant, que afrontin el problemes de cara i visualitzin un nou Castelló com ara fa mil anys ho van fer els comtes d’Empúries.

El Tro d’Empúries

JO NO PUC!

2007-05-12T19:20:00.000+02:00

Permeteu-me avui encetar un nou registre en aquest camí compartit amb els amics del crit, i és que no em puc estar de fer una breu ressenya d’una nova proposta teatral.

És ben sabuda la tradició catalana de trios humorístics contraposada amb una tradició de duets castellana, i és precisament d’un d’aquests duets del que m’agradaria parlar-vos.
És per mi un immens honor, fins i tot una obligació, anunciar l’estel·lar estrena d’una nova parella humorística d’àmbit estatal. El nou duet còmic s’estrena amb un sonat espectacle protagonitzat per un dirigent de la Real Academia Española i un famós escriptor mediàtic.

De l’espectacle, cal destacar, més que l’actuació en si, els enginyosos i hilarants diàlegs amb moments estel·lars com: que el español sea “la única lengua materna que no puede aprenderse en la escuela”. “Es un atentado contra los derechos humanos”,
"no pueden obligar a los demás a utilizar su lengua y volver a los tiempos pasados". "Para enmendar su uso por lo ocurrido durante la Dictadura, no pueden hacer algo tan lamentable, porque no es lo mismo imponer una lengua que sólo la hablan 100.000 personas que una que es hablada por más de tres millones de personas". "Es un atropello menos grave para las víctimas porque abría un horizonte bastante más amplio",
El español "no es una lengua nacionalista", "a pesar de lo que dicen algunos estúpidos y manipuladores".

Haurem de seguir les evolucions d’aquesta nova proposta en un moment de saturació del format, quan no actuen polítics del PP, són els de Ciutadans, sinó les grans estrelles de la Real Academia Española o de les grans esferes judicials.

Prou mentides mal intencionades. Una llengua és un tresor cultural, social i antropològic, no una epidèmia que cal eradicar urgentment. Sortosos ells que poden viure exclusivament, al dia a dia, en la seva llengua. Jo no puc!

El Tro d’Empúries

Si us plau,

2007-05-11T02:00:00.000+02:00

us volem demanar que no utilitzeu el crit per insultar de manera molt poc elegant, per dir-ho d'alguna forma. Podem arribar a entendre que us hagueu de desfogar, per això va ser creat el blog, però creiem que hi ha uns límits que no hauriem de passar. Si ho fem ajudem a perpetuar l'odi i enfrontament entre ciutadans del mateix poble, que només ens poden portar a situacions molt tristes que ja hem viscut en el passat.

Quina valentia demostra el que s'amaga darrera l'anonimat per faltar al respecte?

TOTS SOM FORASTERS

2007-05-06T05:05:00.000+02:00

Després de tantes setmanes ja comencem a conèixer la Comtal Vila de Castelló, la seva història, els seus intringulis polítics, etc., però coneixem la seva gent, ens coneixem a nosaltres mateixos?
Castelló està situat al vell mig d’una terra de pas; per aquí han passat, al llarg de la història, diferents cultures que, pacíficament o no tant, ens han deixat el pòsit que ha anat conformant el nostre tarannà.
Ens omplim la boca buscant i identificant les influències de les grans cultures i civilitzacions de la història, però hi ha una influència molt important que sovint oblidem.
Entre els s. XVI i XVII rebérem gran quantitat de treballadors i jornalers francesos. Des de l’últim terç del s. XIX fins la Guerra Civil detectem una important emigració de castellonencs a d’altres pobles de la comarca però també a Barcelona i a França, sobretot al Rosselló. Al s. XX la gran influència ha estat rebuda per la immigració castellana. Entre el 1823 i 1830 no trobem cap cognom castellà en el registre de baptismes de la vila, tot i que el 48% dels pares de castellonencs batejats són nascuts fora del poble. Fins el 1950 trobem un gran equilibri entre la emigració de castellonencs amb la immigració. A partir d’aquesta data la immigració d’origen castellà comença a créixer: al 1960 ja són un 11,6% de la població (el 54% de la qual d’Andalusia i Extremadura), pagesos i paletes sobretot. Al 1970 ja representen el 30% de la població. Aquesta nova immigració s’integra a la vida de la vila i no es concentra en un sol barri, com passa en d’altres municipis del nostre entorn, sinó que es reparteix per tot el poble. Aquesta tendència es manté i comença a arribar també una nova població d’origen europeu atreta, en gran mesura, per la marina residencial.
Ja a finals del s. XX i entrant a l’actual, ens trobem amb una forta arribada de població d’arreu del món, principalment del Magrib, Àfrica negra i Amèrica llatina.
Castelló i els seus habitants som fruit d’una barreja de cultures, i la tendència segueix per aquest a via. Estem preparats? Fem tot el possible per assimilar aquests nous fluxos migratoris? Estem creant castellonencs de primera i de segona segons el seu origen o capacitat econòmica?
Un dels reptes importants que tenim ha de ser la creació del Castelló de tots, i les eleccions del 27 de maig poden ser un bon punt de partida.

El Tro d’Empúries

Josep Rodà, Partit Socialista de Catalunya

2007-05-01T20:39:00.000+02:00

Per acabar el cicle d'entrevistes que ha dut a terme el crit del poble us oferim la del candidat del Partit Socialista de Catalunya, rebuda aquesta mateixa tarda.

Julià Genovés, Partit Popular

2007-05-01T20:05:00.000+02:00

Tercera entrevista, la del Sr. Julià Genovés del Partit Popular.

Xavier Sanllehí, Convergència i Unió

2007-05-01T19:48:00.000+02:00

La segona entrega del cicle d'entrevistes del crit del poble és la del candidat de CiU, el Sr. Xavier Sanllehí.

Salvi Güell, Esquerra

2007-05-01T15:27:00.000+02:00

Com us haviem promès i fidels als nostres lectors iniciem el cicle d'entrevistes als alcaldables castellonins per les eleccions municipals del 27 de maig de 2007. El primer en contestar-nos les preguntes fou el candidat d'Esquerra, el Sr. Salvi Güell. Per tant amb la seva entrevista inaugurem aquesta proposta del crit del poble.

Pere Iglesias, Entesa

2007-05-01T13:37:00.000+02:00

Ahir a la nit vam rebre la quarta entrevista, la del candidat d'Entesa, Pere Iglesias. Estem esperant l'última, amb la que completaríem el cicle que us hem anat oferint.

Comença la cursa

2007-05-01T02:01:00.000+02:00

Amics queda un mes per les eleccions municipals on ens juguem el futur de la nostra vila i “el crit” també vol fer la seva pre-campanya electoral. La nostra vila està en un moment important, un moment de grans canvis que modificaran la seva fisonomia i el seu tarannà. Per aquest motiu, les eleccions del proper 27 de Maig prenen un major importància. Com s’ha vingut explicant fins ara, l’afany del “crit del poble” és informar als ciutadans de Castelló, per tant intentarem fer un seguiment de la campanya electoral a la vila, perquè el dia de les eleccions tothom pugui acudir a les urnes amb la capacitat de discernir lliurement quina és per ells la millor opció. La nostra voluntat no serà intentar convèncer a ningú sinó informar sobre les diferents partits i comparar-ne els programes electorals.

Un primer pas serà contraposar els programes electorals dels partits comparant-ne els diversos apartats (cultura, joventut, urbanisme...) i així poder configurar un programa ideal per fer-lo arribar a l’equip de govern que surti de les eleccions.

Per altra banda, tenim la voluntat de conèixer millor els diferents alcaldables i per aconseguir-ho els proposarem contestar una entrevista per penjar en el nostre blog.

Ha arribat el moment de que cada un imagini quin Castelló vol pel dia de demà i esculli la opció que més s’hi adiu. No deixem passar una nova oportunitat.

el crit del poble

Fotògrafs per la Pau i la Diputació presenten el projecte Krava

2007-05-01T02:00:00.000+02:00

L'ONG Fotògrafs per la Pau ha posat en marxa un nou projecte per contribuir a la millora de la ramaderia i de l'economia a la zona de Zepa i Srebrenica (Bòsnia i Herzegovina). Aquesta iniciativa, que porta per nom Projecte Krava, que vol dir vaca en bosni, es basa en la compra de vaques i ovelles per ser entregades a les famílies de Zepa i Srebrenica. L'acció compta amb el suport de la Diputació de Girona i es complementa amb un altre de paral·lela destinada per portar material escolar a les escoles de la mateixa comarca.  El projecte Krava va esser una realitat a partir de la Diada de Sant Jordi i l'objectiu és recollir, durant tres mesos, la quantitat de 60.000 euros, que han de permetre comprar entre 30 i 40 vaques i un centenar d'ovelles. La intenció del president de Fotògrafs per la Pau, Miquel Ruiz, és poder fer la cessió dels animals a les famílies de Zepa i Srebrenica el mes de setembre. Cada vaca costa uns 1.000 euros i Fotògrafs per la Pau preveu que tots els padrins dels animals puguin posar-li el nom que vulguin.

Si desitgeu coneixer el programa d'actes i no perdre la vista podeu fer click a la imatge de dalt per augmentar-la.

Qui dimoni és aquest foraster?

2007-04-28T13:49:00.000+02:00

“Castelló d’Empúries és l’essència d’aquest país situat entre el Muga i el Fluvià. La vila vista del Muga estant, amb els dos ponts que té, el vell i el nou, un a cada banda i els dos fortins –peces d’escacs –que la guarden, té un perfil indubtable, ple de gràcia. Els edificis eclesiàstics, pesats i xamplois, juguen bé amb els teulats de vessant molt obtús i amb terrats d’esquena a tramuntana, amb arcs, que presenten algunes cases... la vila és un laberint de carrers estrets, deixats de qualsevol manera, sense adreçar, hòrrids. Hi ha algun porxo de volta fet sense engaltar. Les cases, de tant que entren i surten pels carrers perden l’encís de l’espontaneïtat. No hi ha res pagès, amb el front ample, gran espaiós, patriarcal. Les cases són menudes, obscures, bilioses i escatimades. Per veure quelcom de bo s’ha d’anar en algun mas dels voltants... la gent m’espia, darrera les finestres. Qui dimoni és aquest foraster? deuen pensar. Passo davant de dues dones que xiuxiuegen a la porta d’una casa. Sis passes abans d’arribar al grup suspenen la conversa i em miren de dalt a baix amb un aire profundament estranyat...
En aquesta hora només se senten dos sorolls: el soroll de la farinera se sent a tot arreu; i el soroll de duros dels que juguen al canari, dels carrers que volten la plaça”.

Així en veia allà als anys vint en Josep Pla. El cert és que la relació de la nostra vila amb la comarca ha canviat molt al llarg de la història.

Castelló fou el centre de la vida de la comarca al llarg de molts segles però a diferència del grans nuclis medievals com Vic, Girona, etc., que han exercit la capitalitat des de temps immemorials, Castelló hagué de declinar aquesta funció davant de Figueres. Fins segle XVIII encara pogué mantenir part del vell prestigi i actuar com a pol d’atracció per varis pobles de la rodalia. Al s. XIX passa clarament a un segon terme tot i exercint encara certa influència sobre els poblets veïns de Vilanova, Fortià o Riumors. Aquesta atracció és sobretot en dos camps, el comercial i el festiu. Aquesta atracció s’anirà diluint al llarg del s. XX fins a l’actualitat on ha acabat perdent fins i tot aquest paper secundari, modest però efectiu i s’ha convertit en una de tantes poblacions atretes cada vegada més per Figueres i, en menor mesura, Roses.

Tenim aires de grandesa i fora muralles no som més que un petit punt al mapa, ens creiem un terra beneïda pels déus i, potser, no som que un entrebanc entre Roses i Figueres.

Què som? Què volem ser?

El Tro d’Empúries

Sant Jordi 2007 a Castelló.

2007-04-23T20:02:00.000+02:00

Gran èxit de les entitats i la població castellonina en aquest festa tan catalana i arrelada a la nostra terra.
Tot va començar amb presentacions de llibres d'autors locals, pintura i actes per la mainada, concerts de cantautors amb un crit unit: Núria llibertat! , les tradicionals parades de llibres i roses i les sardanes.
Des d'aquí felicitem totes les persones que han fet un Sant Jordi d'arrel, de poble, com haurien de ser totes les festes locals...

El que queda fora de to en aquesta festa tan popular és que hi hagin parades polítiques, ara que s'acosten les eleccions, que no venien ni llibres ni roses sinó que feien propaganda d'ells mateixos, molt bé per les entitats, malament això d'aprofitar un Sant Jordi per ser l'aparador del poble...

Reflexionem amb el Tro

2007-04-21T20:21:00.000+02:00

UN DEURE HISTÒRIC

Hem parlat i parlarem dels grans personatges de la història de Castelló però avui permeteu-me que us presenti d’altres habitants de la nostra vila. Treballadors del camp que necessitaven els jornals per subsistir, aquells treballadors que en èpoques de poca feina al camp passaven veritables penúries per poder alimentar a la família i es veien obligats a captar pels masos i les cases del poble. Ho feien, però, d’una manera especial, encaputxats perquè la gent no els conegués i guardar l’anonimat davant el poble. Eren el vergonyants.

El poble els ajudava més que als captaires i rodamóns. En passar per les cases i cortals, la gent els baixava, lligats amb una corda des de la finestra, farcells replens de queviures i fins i tot roba.

Serà a principis del s.XX que s’aglutina aquesta ajuda als necessitats de la vila i es crea el Centre Agrícola i Social. L’entitat va agafant volada i ampliant la seva acció fins al punt de comprar terres per arrendar-les a bon preu, oferir crèdits avantatjosos, assistència als treballadors i fins hi tot organitzen actes culturals, esportius (esplais ) i editen la revista L’Espiga.

Ara tot aquest llegat s’ha oblidat, fins i tot deixem que s’ensorri el meravellós edifici des d’on es va dur a terme tota aquesta gran tasca. El Centro, amb el bar, el teatre, les inmenses sales, necessita que li tornem una mica de l’ajuda que va donar en el seu moment. Qui no recorda les llaminadures de l’Ester, el grup de gent gran voltant l’estufa de llenya les tardes d’hivern, exposicions tallers i actuacions al teatre. Aquelles parets van tenir molta vida i en podrien tenir encara molta més.

RECUPEREM EL CENTRO I EL SEU ESPERIT!

El Centro no va arribar mai a canviar la societat castellonenca però ho intentà ajudant als qui més ho necessitaven i enriquint així la vida social, cultural i esportiva de la nostra vila. Nosaltres potser no arribarem mai a canviar Castelló però tenim el deure moral d’intentar-ho.

Resultats de l'enquesta sobre el temps d'oci!

2007-04-15T17:25:00.000+02:00

Després dels 108 vots fets en l'enquesta del crit del poble, aquests són els resultats expressats en la gràfica corresponent. A la pregunta què creieu que fa més falta per disfrutar del temps d'oci? els resultats han estat: TEATRE 20,4 % , PISTES ESPORTIVES 12,0 % SALA DE BALL/CONCERTS 38,0 % , RUTES PER CAMINAR/BICICLETA 11,1 % , CINEMA 18,5 % .
Ara doncs el crit del poble s'ha de fer sentir i que aquest crit serveixi de guia pels que aspiren a governar la nostra vila. Seria bo també que entre tots interpretéssim aquestes xifres, que tothom doni la seva opinió . El poble demana una sala de ball/ concerts però també un teatre, tots sabem la importància del teatre en la cultura, hi critiquem el desinterés del nostre ajuntament en aquest aspecte, Castellonins i castellonines ens mereixem un teatre!
Salutacions i continueu participant del crit del poble, entre tots el fem possible!

Un castelloní oblidat

2007-04-14T19:29:00.000+02:00

Jaume Compte i Canelles

Intentar fer un món millor és sempre difícil. Sovint hi ha qui hi deixa la vida. Al nostre poble tenim gent així i per vergonya nostra els hem oblidat. Jaume Compte i Canelles hauria de ser referent per tots nosaltres i més si el que intentem és posar el nostre granet de sorra per un Castelló millor. Permeteu-me presentar-vos un lluitador.

“En Compte era un home de baixa estatura, fort com un roure, de veu fosca i mirada penetrant”. Jaume Miravitlles

Polític nascut a Castelló d'Empúries el 1897, fill d’una família benestant de la vila. Marxa de jove a Barcelona a lluitar pels seus ideals. Fou fundador d’Estat Català i dirigent de Bandera Negra, organització d’EC partidària de l’acció directa. Dins de Bandera Negra comandà un dels escamots que provà de matar al rei espanyol Alfonso XIII al Garraf (maig de 1925). Detingut, fou condemnat a mort, sentència que fou commutada per la de cadena perpètua.

Durant la república, ja lliure, Compte dirigí un dels escamots que protegien la República Catalana proclamada per Macià l’abril del1931. Però les renúncies de Macià a les reivindicacions nacionals i de classe, li van fer rebutjar l'oferiment de la Conselleria de Treball tot dient: “jo només vull fer de porter d’aquest Palau (de la Generalitat) per no deixar entrar a cap bandarra”. Deixa Estat Català tot fundant Estat Català-Partit Proletari, primera expressió del marxisme d'alliberament nacional, en el socialisme irlandès.

Finalment pren part en la preparació i en els fets revolucionaris del 6 d’octubre el 1934 i mor en la defensa de l'Estat Català de la República Federal Espanyola proclamat pel president de la Generalitat Lluís Companys.

Jaume Compte va portar fins a l’extrem l’anhel d’aconseguir un món més just, on qualsevol persona pogués decidir el seu futur en llibertat, un món sense classes. Els seus mètodes no són els nostres, la seva lluita si.

El Tro d’Empúries

Portal Castelloní

2007-04-10T14:25:00.000+02:00

Hola blogaires, què us sembla si entre totes i tots iniciem un nou portal castelloní, tipus pàgina web d'informació general, donant veu a les entitats, gent del poble, iniciatives particulars...
Un portal on es puguin penjar actes a l'agenda, horaris d'autobusos, trens, informació general, fòrum, apartat d'humor, apartat de fotografies de Castelló, un indret on poder engegar nous projectes culturals, organitzar actes participatius...
En definitiva fer quelcom que encara no existeix, una pàgina participativa, constructiva, alternativa i Castellonina.
Tothom que li interessi, ens pot enviar les seves propostes al nostre correu:
elcritdelpoble@hotmail.com
O si voleu podeu donar les vostres recomanacions i/o idees aquí

Reflexionem amb el Tro, setmana santa

2007-04-07T22:33:00.000+02:00

NO NOMÉS DE PA SENYAT VIU L’HOME

Oh quin gran goig, quina joia! quan descobreixo que, durant aquestes santes festes es pot fer quelcom més que reviure l’ancestral tradició (amb tres anys de durada) del Via Crucis, amb què l’estimat i molt honorable fill adoptiu de Castelló ha tingut a bé de deleitar-nos. Durant aquests dies engega el festival de jazz* de Figueres. La il·lusió creix quan constato que tant en l’espectacle inaugural com en concerts posteriors hi participa un conciutadà nostre.

Si senyors, hi ha gent que treballa i té projectes interessants, però sembla ser que a les nostres autoritats no els interessa. M’agradaria saber perquè no es recolza als joves artistes de la vila. Coneixem les noves composicions d’en Marc Timón? Sabem què fa l’Ariadna Alzina? Quins projectes té engegats l’Oriol Casadevall? Per quan un concert de sardanes dels joves compositors del poble?...

Fa un parell d’anys podíem visitar una exposició dels grans personatges de Castelló. Potser aquests joves no arribaran mai al seu nivell, però si ho fan, no serà pas gràcies al suport rebut de les institucions de la vila.

Antigament, els exèrcits del compte d’Empúries assetjaven Figueres i s’enduien les portes de la ciutat com a símbol de la seva inferioritat respecte Castelló. Malauradament, en l’actualitat, la inferioritat de Castelló és evident en molts aspectes, però només ens falta que els nostres artistes s’hagin de refugiar darrere aquestes portes veïnes, ja que no són profetes a la seva terra.

AMICS, NO NOMÉS DE PA SENYAT VIU L’HOME

*Festival de jazz: conjunt de concerts de jazz que se celebren en un espai durant un temps limitat, és a dir, una cosa més que teníem i que ja no tenim.

El Tró d'Empúries

PPPOOOFFF!!!

2007-03-31T15:45:00.000+02:00

Ja fa temps que experts de tot el món ens venen avisant que la famosa bombolla immobiliària està a punt de petar. A hores d’ara ja és una realitat alarmant als EEUU i aquí es comencen a percebre els primers símptomes. Sabent això trobeu que és el millor moment perquè sorgeixi de manera desbordant la febre constructora a la nostra vila?

Es veu que no hi ha millor moment per construir desaforadament, per crear barris fantasmes de cases buides esperant compradors que no arriben. Mentrestant molts dels edificis del centre s’estan degradant a marxes forçades. Potser és que només volem el centre històric com a decorat pel Mercat Medieval?

Fa un parell de setmanes discutíem com revivificar la vida al poble però un pas previ potser seria rehabitar-lo altra vegada. En farem molt d’arreglar els carrers si no hi ha de passar ningú i si les cases dels voltants estan a punt de caure per la deixadesa dels seus propietaris que s’estimen més especular amb elles que fer-les habitables per vendre o llogar-les.

Té l’Ajuntament alguna cosa a fer-hi? Per rehabilitar i rehabitar no ho sabem, però per deixar construir tant o no segur que si.

“QUE TINGUEM SORT

2007-03-24T18:51:00.000+01:00

“QUE TINGUEM SORT”

Estimat Lluís,

Segurament mai no rebràs aquesta carta, ni tan sols en tindràs constància, però d’alguna manera m’agradaria compartir amb algú el rau-rau que tinc dins des de fa dies.

Jo també estic “malalt d’amor pel meu país”. El meu país petit és Castelló, la seva gent els seus aires de grandesa, els seus particularismes, el mal geni, el xovinisme dels seus habitants... Malgrat tot que el meu país està malalt, apàtic, no vol mirar endavant.

Qui sap però si al fons del túnel hi ha una espurna de llum, un espai de trobada i debat on pot començar la revolució. Sé que la lluita, per fer millor aquest petit tros de terra, serà llarga i feixuga. Tan llarga i feixuga que potser nosaltres no ho aconseguirem mai, però qui sap si algun dia podrem posar la llavor de l’inconformisme a la ment de les generacions que ens seguiran, tal com tu has fet durant tots aquests anys.

Sí, estem orgullosos de ser d’on som, però no volem ser d’un poble amb més passat que futur. M’entristeix pensar que potser no serem a temps per canviar les coses.

No sabràs mai el gran disgust que vaig tenir al rebre la noticia del teu retir però qui sap si la revolta s’ha traslladat de Verges a Castelló d’Empúries.

Gràcies Lluís per enriquir tan la banda sonora de les nostres vides i amb ella ajudar-nos a créixer.

Moltes gràcies per tot Lluís Llach

El Tro d’Empúries

PROPOSTES!! EL CRIT DEL POBLE!!

2007-03-15T19:43:00.000+01:00

Volen fer valer la veu del poble hem obert aquest post desde el crit,

perquè tots nosaltres poguem expressar les nostres propostes,

les nostres idees perque les poguem debatre i sobretot perquè

tothom senti que té una via d'expressió i se la senti pròpia, tots formem el poble!

Ara ès el moment de no callar de participar i de pensar en com es poden fer les coses!

REFLEXIONEM AMB EL TRÓ, 2ª part

2007-03-10T18:41:00.000+01:00

Vista de lluny, tan pels que venen de Figueres com pels que ho fan des de Roses o Peralada, el Castelló medieval sorgeix com una apinyada massa urbana magnificada per la seva posició encimbellada.

Per damunt destaca el puig Salner dominat per l’atalaia el campanar. El puig és el barri residencial de clergues i gent benestant. On s’inicia el camí de Roses trobem el puig de l’Eramala a l’entorn del qual han establert la residència la major part dels jueus de la vila. El tragí és al puig del Mercadal barri de mercaders i artesans entre la plaça de la Catedral i el Palau els Comtes, amb dos pols clars la llotja de contractació a la plaça dels homes i la plaça del gra amb la Cúria i la presó. Fora muralles trobem convents, hospitals i altres barris dispersos on viuen els pagesos i hortolans.

Castelló en aquests temps és una de les tres viles és importants del nord-est català juntament amb Girona i Perpinyà. Anant i venint pels carrers i places, treballant a l’entrada dels tallers, pul·lula una activa població de clergues, senyors artesans, mercaders i pagesos. Els petits tallers s’estenen arreu com ho reflecteixen els noms dels carrers. El complement a aquesta important vida industrial és, com no, el comerç amb tres mercats setmanals i diverses fires on acudien comerciants provençals, genovesos, sards, venecians... En aquests mercats i fires es barregen olors sabors i és punt de trobada de cultures on sentim parlar català, occità, italià, francès, castellà, hebreu, àrab, llatí i grec. Alhora que trobem els comerciants castellonencs escampats per tot el continent recolzats en tot moment pel Consolat de mar.

Sabent tot això podem deixar que Castelló es converteixi en un poble dormitori com l’anomena el company “carajillo”? o és que la culpa de tot ho té la nova botiga de quincalla xinesa? segur que no podem fer res per revitalitzar la vida quotidiana del poble? Ens ha de venir tot organitzat des de l’ajuntament?

Potser ha arribat l’hora de deixar les queixes a banda i pensar com és aquest poble on ens agradaria viure, aquest altre Castelló on els carrers estan plens de mainada jugant, on hi ha oferta cultural i comercial de tot tipus, on la gent torna a viure al carrer i no tancats a casa tot el sant dia. Com és el poble que us agradaria?

UN ALTRE POBLE ÉS POSSIBLE i ara que venen eleccions, exigim als polítics que treballin per fer-lo possible.

El Tro d’Empúries

LA PLATJA DE CASTELLÓ, PARATGE NATURAL

2007-03-04T16:18:00.000+01:00

REFLEXIONEM AMB EL TRÓ

2007-03-03T17:51:00.000+01:00

És des dels voltants de l’any 1000 quan Castelló passa a convertir-se en la capital del comtat d’Empúries, quan podem començar a parlar de la història daurada de la nostra vila. Per fer-nos una idea de la importància del nostre estimat poble només cal repassar les paraules de l’historiador castellonenc Bernat Josep Llobet que al 1667 escrivia:
“...el condado de Ampurias es y ha sido siempre el más antiguo de todos los estados de título del Principado de Cataluña, y lo es mas cuanto a la posesión que el de Barcelona, a quien ha sido igual en honores, dignidades y preeminencias por más de quinientos años; y lo fueron también sus Excmos. Condes sin reconocer superioridad alguna por él a los de Barcelona ni a los Reyes de Aragón (...) el Conde de Ampurias no reconoce superior...”.

Llobet explica també que a la Península hi havia cinc comtats que no van reconèixer superioritat a ningú; tres d’aquests van acabar adoptant el títol de regnes, Castella, Aragó i Portugal; i els altres dos sempre van voler conservar el títol de Comtat, Barcelona i Empúries.

Hem perdut el poder, hem perdut la independència, fins i tot hem perdut la capitalitat de la comarca. No tenim una activitat esportiva gaire brillant, pràcticament no existeix vida cultural; passem de tenir la Catedral de l’Empordà, l’única catedral del món sense bisbe, a una simple basílica; em perdut la identitat –ja no som de Castelló d’Empúries sinó de Castelló-Empuriabrava. I jo em pregunto, hem perdut també l’orgull de poble?

ÉS L’HORA, si amics és l’hora de tornar a ser el que érem! Potser encara no podem proclamar novament la independència del comtat d’Empúries però si que podem reclamar i lluitar pel poble que volem. Hem d’estar vigilants perquè els nostres governants treballin de valent. Participar en massa a la vida del poble; omplir el camp de futbol i el pavelló quan juguin els nostres equips; visitar les exposicions, fires i conferències que es programin ... Potser així ens n’adonarem que ja no tenim la fira de teatre amateur, ni el festival de jazz, que el concerts de Terra de Trobadors cada any són més dolents...

Amics el millor homenatge al nostre gran passat no és Terra de Trobadors, és intentar tornar a ser el que érem. Poc a poc ho aconseguirem i potser després arribarà el moment de la nova independència del Comtat. I si aquest dia l’Excel·lentíssim Sr. Ignácio de Medina i Fernández de Córdova Comte d’Empúries, no vol venir, amb molt de gust prendré jo mateix el testimoni deixat per Ponç VI per seguir amb la dinastia original del nostre Comtat.

El Tro d’Empúries

ÉS L'HORA

2007-03-01T13:56:00.000+01:00

Hola companys, ens preparem per afrontar un nou periode pre-electoral i comença a ser l'hora de recapacitar: Què s'ha fet al poble? com s'ha fet? qui ho ha fet?. Ha arribat l'hora que més d'un tremolarà si ha de justificar el seu sou!
No hi ha dret a la desinformació a la qual ens tenen sotmesos, per aixó demanem que es faci públic l'organigrama de càrrecs i els sous reals dels qui "treballen pel poble", després ja s'encarregarà la població de jutjar el que més l'hi convé! endavant no ens quedem muts pensem!!!!!!

ARA VENEN ELECCIONS, TORNARAN A PACTAR???

2007-02-28T19:09:00.001+01:00

Aviat venen eleccions i de ben segur es tiraran els plats bruts els uns als altres a la campanya electoral i després... la mateixa història de sempre, pactes i més pactes, ja fets de fa dies, quina democràcia!!!

NÚRIA LLIBERTAT!!!!

2007-02-25T16:39:00.000+01:00

Des del crit del poble volem denunciar un fet que tot i traspassar les fronteres de la nostra vila ens toca molt de prop. Parlem de la brutal detenció de la Núria Pòrtulas, un nou atac frontal al lliure pensament, a les persones i als moviments combatius. Des d’aquest humil blog volem donar suport a la família Pòrtulas, als seus amics, i posar un granet de sorra per fer pública aquesta nova agressió.
No volem convèncer a ningú , però si instar a tothom a informar-se i si es creu convenient a participar a la recollida de signatures que exigeixen la immediata llibertat de la Núria.
No ha de ser difícil participar-hi, a diferents establiments tenen informació i fulls de signatures.
Per que si cal jo també soc anarquista, la nuria a casa ja!!

ON ÈS L'ESPORT DE LLEURE ?

2007-02-22T22:40:00.000+01:00

Castelló ès un poble que si vols practicar l'esport has d'estar federat. No pots reunir-te amb els amics per fer un partidet, on ho faras? Tenim un pavello molt bo (car), però insuficient per setisfer les necessitats d'una població que no para d'augmentar. Més suport al esport de lleure amb pistes esportives públiques de veritat, on tothom tingui la possibilitat de practicar l'esport quan li vingui bé. Demanem solucions i no promeses electorals! , doneu la vostra opinió.

VOLEM INFORMACIO PROU MANIPULACIO

2007-02-22T14:03:00.000+01:00

Estem cansats de la desinformació a la qual estem sotmesos , de seguir acatant les ordres d'una justicia injusta, d'una classe politica falsa i prepotent que menysprea la població. Casos com els de la Nuria, el comando dixan.... no ens poden deixar indiferents, ja sabeu la informacio ha de ser lliure , PROU MANIPULACIÓ!!!!